Art i disseny

Quina diferència hi ha entre art i disseny? L'art és l'expressió d'un artista amb la intenció d'expressar uns sentiments i una bellesa a partir d'un objecte físic o abstracte (música). El disseny s'utilitza per a la creació d'objectes que pretenen solucionar un problema a l'home. En altres paraules, són creacions funcionals que tenen una utilitat. Aquest disseny, no té una certa estètica? i per tant, una certa bellesa? Llavors per què es planteja la diferenciació de què és disseny i què és art? Un concepte complementa a l'altre i viceversa, i alhora se separen. Per poder entendre què és cada concepte s'ha de fer una mirada històrica per saber com es desenvolupa el paper del disseny i l'art.

Des d'un bon principi, el disseny ha estat molt vinculat a l'art. Primerament, durant el Renaixement van començar a consolidar-se el que es coneix com a arts aplicades, que tenien com a objectiu la creació d'objectes bells i d'ús quotidià. Aquestes arts aplicades van sorgir com a contraposició de les belles arts i van ser considerades durant molt de temps com a arts inferiors, i per tant no s'estudiaven a les universitats i eren marginals. Durant el 1890 a França, va esdevenir el naixement del cartell i en poc temps es va convertir en un mitjà de masses. El cartell com a tal, amb autors com Tolouse-Lautrec i Alphonse Mucha, es pot considerar com a una simbiosi perfecta entre disseny i art, conté les dues disciplines. El cartell prioritza la funcionalitat davant de la bellesa però aquesta última no la deixa de banda, sinó que la utilitza per reforçar la funcionalitat. Amb la unió de símbols tipogràfics i icònics procura fer arribar un missatge.

Posteriorment a Londres durant el 1852; el poeta, socialista i polifacètic William Morris va crear l'empresa i moviment estètic Arts & Crafts, amb l'objectiu de crear objectes bells i d'ús quotidià. Objectes funcionals amb uns certs patrons estètics i únics que serien venuts indistintament a tots els sectors de la societat i, per tant, no serien d'elit ni exclusius. Però un cop posada en pràctica aquesta utopia, Morris va topar amb la realitat i es va donar compte que els objectes que pretenia vendre tenien un cost molt elevat i per tant ja no eren per a tothom, sinó classistes. Finalment, durant l'any 1919 a la república de Weimar, gràcies a Walter Gropius, es va fundar la primera escola d'art i arquitectura, la Bauhaus. Escola que pot ser considerada com la primera escola oficial de disseny. Va durar 14 anys fins que en 1933 amb la pujada del Nacionalsocialisme al poder va ser clausurada per escola socialista i jueva.

Durant els anys 80 a Espanya, es va popularitzar l'ofici del disseny gràfic. Era una disciplina que ja portava un temps en actiu però en les esferes més underground. En algun moment d'aquesta dècada va començar a sortir als mass-media i es va estendre el terme a tota la societat, es va posar de moda. Aquesta popularització va ser de tals proporcions que el terme “disseny” es va tergiversar i aquest fet encara dura a l'actualitat. La paraula disseny s'utilitza per a tot, tothom dissenya. Des d'un enginyer aeronàutic amb el disseny d'un avió nou, fins a un perruquer amb el disseny del seu nou pentinat. Això implica que tothom pugui ser dissenyador, però malauradament tampoc se li pot negar a ningú el títol de dissenyador perquè no hi ha gaires membres del gremi disposats a teoritzar sobre el tema i definir-lo una mica més. Així, el terme disseny continua sent ambigu i confús.

Si s'analitza el mot “disseny” se'n extreu que tant en català, espanyol o francès el mot suggereix una sèrie de conceptes com designi, senya o configuració (en alemany gestalt). Aquests tres mots són complementaris del concepte disseny. Designi significa: un pla ideat per acomplir una cosa, senya vol dir: característica que té un objecte per a ser reconegut entre els altres i configuració s'entén com: disposició de les parts d'un cos que li dóna una certa forma o una certa figura. Aquestes tres definicions són disseny, se'l pot entendre com a una planificació, una creació o configuració i una reproducció (industrial) d'un missatge comunicatiu a un públic o audiència concreta.

Personalment, penso que no és gens fàcil donar una definició exacte de disseny i una altra d'art. Penso que són dues disciplines diferents però amb un origen en comú i que, a més a més, una necessita de l'altre. El que sí que té una resposta més immediata és la pregunta: què és disseny i que no és disseny? Penso que ningú estarà en desacord quan s'afirma que els anuncis de les revistes i les tipografies són fruit del disseny; i que la pintura i les escultures són obres associades a l'art. Tot i així sempre hi han excepcions, com per exemple l'arquitectura i el cartellisme, que són simbiosis de les dues disciplines. A més a més, hi ha una sèrie d'atribucions als dos conceptes que no són intercanviables. Al disseny se li atribueixen alguns conceptes com: funcional, útil i industrial; i a l'art d'altres com: bell, sentiment i aura. D'aquesta manera es pot afirmar que el disseny és un concepte que avarca moltes disciplines alhora i això provoca que la seva definició es faci més confusa, ja que en un gran nombre d'aquestes disciplines hi és present l'art.

Un bon exemple de disseny pot ser un raspall pels cabells, ningú afirmarà que és art. Està format per un mànec i unes pues, és la simplificació més òptima d'un objecte amb aquesta utilitat. Està dissenyat per pentinar i amb les parts mínimes aconsegueix la seva funció. En canvi, objectes (de dubtós gust) com una tassa de cafè amb una reproducció del David de Miquel Angel o un rotllo de paper de water amb un dibuix de la Gioconda es pot concloure que es tracta d'un disseny amb finalitats artístiques, ja que sinó el comprador compraria un paper de water o tasses de cafè de supermercat amb un preu més econòmic.

Finalment, es pot donar una definició més de què és el disseny. Per aportar més informació al tema es pot comentar que el disseny no és només crear l'objecte en si, sinó tots els processos de creació d'aquest. Començant per la idea, passant per l'esbós i la creació, fins a la reproductibilitat industrial. Per tant, queda ben clar que el disseny no és art i sí que és un projecte d'objectes d'utilitat que estan concebuts amb els requeriments economics, constructius, funcionals i estètics de d'un bon principi.