SUMARI
1. Presentació
2. Objectiu
3. Procediment
4. Anàlisi i resultats
5. Conclusions
1.PRESENTACIÓ
La música és un art que captiva un gran nombre de persones dins la societat. És més que uns sons considerats harmònics pels humans, ja que si només fossin simples sons bastaria amb qualsevol soroll rítmic per a atreure’ns, quan és obvi que això no és cert. La música és molt més complexa. És cert que la música exerceix una certa influència sobre els éssers vius, una influència que s’ha utilitzat tant per potenciar l’agressivitat com la tranquil·litat, de la mateixa manera que es pot utilitzar per a la relaxació o per el simple fet de estimular-nos o concentrar-nos.
La música ha desenvolupat un paper molt important en l’aprenentatge i la cultura, podent arribar a influir en les costums i emocions. En moltes ocasions la música forma part de la tradició d’un país o d’una regió (folklore). Constitueix un complex entramat de sentits; opera en les practiques culturals com a element socialitzador i al mateix temps diferenciador de estatus o rol. No volem dir que la música és l’únic producte cultural capaç de modificar els valors socials preestablerts, doncs en l’actualitat l’èxit i la competència, la eficàcia i el rendiment, el poder dels diners, el benestar i l’oci, l’estatus social i la bellesa són elements que han modificat molts dels valors socials que coneixem.
A dia d’avui, ens trobem amb una societat que ha canviat radicalment els hàbits davant la música, tan els hàbits d’escolta com els de consum, doncs el desenvolupament dels mitjans de comunicació ha canviat totalment el consum i l’obtenció d’aquest producte cultural. Ens trobem davant d’una generació que amb un “clic” té a la seva disposició una gran quantitat de música junt amb un ampli ventall d’estils i que amb un petit dispositiu és capaç de transportar discografies completes. Una generació totalment diferent a l’anterior que només tenia a la seva disposició els grups més rellevants que arribaven a la botiga especialitzada més propera i que compartien i gravaven en cintes de casset.
Davant aquests canvis generacional ens proposem la tasca de investigar com son aquests nous hàbits vers la música en base als avenços tecnològics que hem experimentat i veure com aquests han canviat l’’organització del saber i la societat a partir de tres generacions
Ens em proposat estudiar la música com a subjecte principal de la nostre investigació perquè creiem que és un producte cultural que té un fort impacte social en la creació de rols socials i perquè és un tema interessant i que ens atrau
El nostre estudi es basa en el determinisme tecnològic que va proposar Marshall Mc Luhan, un dels majors visionaris de la comunicació del segle XX. La novetat que aporta el nostre treball es el fet d’aplicar els conceptes teòrics de Mc Luhan a la música, un subjecte que mai havia tractat. L’autor havia parlat de televisió, ràdio i cinema, però mai de música, si més no, no havia desenvolupat teories,. La nostra investigació té una finalitat reflexiva, no aplicada, pretenem elaborar una visió de com els mitjans determinen o no el consum de la música
2.OBJECTIUS
L'objectiu d'aquest treballar és determinar com l'evolució de la tecnologia determina el consum musical. També estudiarem si l'ús d'una determinada tecnologia és idèntic per totes les generacions i com l'ús que es fa d'aquesta la converteix en vigent o no. Finalment volem contraposar la percepció que tenen les tres generacions de la música i hi buscarem un paral·lelisme amb l'evolució tecnològica i industrial d'aquesta. Mesurarem si la percepció que té la gent de la música és més propensa a entendre-la com una part de la indústria cultural o una part de la cultura popular. Finalment, i quasi a mode de resum, volem comprovar si l'home fa l'eina i l'eina canvia l'home. En aquest sentit, volem comprovar si l'home nou “neix” o “es fa”. En el sentit que volem comprovar si els canvis de consum són paral·lels a l'aparició de noves tecnologies/mitjans o si “l'home antic” continua essent antic a pesar de les noves eines.
3.PROCEDIMENT
Per estudiar el consum de música de tres generacions buscarem aixopluc teòric en el determinisme tecnològic de Marshall McLuhan. Segons les seves teories, la humanitat es divideix en tres grans eres: La tribal, l'Era Gutemberg i l'actual, en la que s'ubica el nostre treball, l'era electrònica.
Un dels principals trets de l'era actual és el veïnatge global fruit de “l'extensió del sistema nerviós” que suposen les xarxes de comunicació. Per McLuhan, les eines, els mitjans, són una extensió del cos humà. Primer inventem eines i després aquestes re-inventen l'home. Així, les eines passen formar part de nosaltres, com una extensió del cos, determinant el nostre comportament i visió de l'entorn. El determinisme tecnològic sosté que els mitjans formen el pensament de l'home. La tecnologia determina com ens sentim, com actuem i com ens relacionem. McLuhan assegura que els mitjans són l'essència de de la vida civilitzada i creen la base per l'organització social i la vida en col·lectivitat. La conclusió de McLuhan és que “el mitjà és el missatge”(Gordon, 1999). Un cop assumit que els mitjans que inventem acaben sent una extensió del nostre cos i que viure amb tal extensió canvia la nostra forma de vida, McLuhan sosté que no és el contingut el que condiciona l'home sinó el mitjà. No ens condiciona escoltar punk-rock, ens canvia escoltar-lo en un walkman, en un mp3, en un iphone. Podem plantejar l'inqüietut que ens mou a fer aquest treball modificant la cèlebre resposta que Marshall McLuhan donà l'any 1973 a un periodista que li preguntava pel significat del “The medium is the message” :
“Escoltar la música no és la qüestió, tot el que existeix per fer-ho ho és, l'mp3, els auriculars, l'estèreo, el dolby soround , i-tunes, spotiffy, rac105tv, FlaixFM, el cd, el vinil...” (McLuhan, 1998)
Així doncs ens centrarem en el mitjà pel que es consumeix la música i no en el contingut que es consumeix. Volem comprovar com el comportament és diferent quan l'extensió del cos és una ràdio amb un dial sintonitzat que quan l'extensió és un dispositiu mòbil amb capacitat de guardar mesos de música. De ben segur que aquesta extensió condiciona el contingut d'alguna manera però finalment vam decidir que ens limitaríem a observar com les tres generacions estudiades viuen amb les extensions, si les comparteixen i quines diferències hi ha en l'ús que en fan.
La principal font d’informació que farem servir a l’hora d’elaborar el treball seran les entrevistes realitzades a nou persones, dividides en tres generacions diferents. Hem fet el tall generacional de tal manera que la primera generació la constitueixen les persones de 12 a 30 anys, la segona les de 31 a 55 anys i la tercera les de 56 a 75 anys. Aquestes franges generacionals les hem definit basant-nos en el fet que els membres de la primera generació podrien ser el progenitors de la segona, i aquests de la tercera. Per tal de facilitar la denominació de les tres generacions, les anomenarem de la següent manera: fills, pares, i avis, respectivament. Les persones entrevistades resideixen a Vic (3), Taradell (2) i Sabadell (4).
Primerament extraurem els comportaments dominants en cada generació, buscant els punts en comú dels entrevistats, per poder crear un perfil genèric. Aquest perfil genèric recollirà els comportaments dominants de cada generació. Com a comportaments dominants entenem: hàbits de consum, motivació pel consum, tecnologies utilitzades pel consum i percepció que tenen sobre l'evolució de la indústria musical i de la música en sí mateixa. Un cop realitzat aquest inventari generacional buscarem si hi ha alguna constant que es mantingui durant les tres generacions. A continuació detallarem les principals diferències entre les tres generacions. Principalment ens centrarem en les tecnologies que cada generació utilitza per consumir la música i buscarem si són determinants en els hàbits de consum que segueixen. És a dir, explicarem com la tecnologia determina les pautes de consum de les persones. Seguidament, buscarem l'evolució en els hàbits de consum de les diferents generacions i relacionant-ho amb els canvis tecnològics. També contemplarem quins residus d'hàbits i tecnologies antigues queden en els consumidors i com condicionen l'ús que fan de les que van apareixent. Un cop tinguem aquestes dades podrem afirmar, o no, que la tecnologia determina el consum de música. Provarem de constatar si realment els mitjans són extensions del cos humà. També comprovarem si l'home resultant de les noves eines neix o es fa.
4.ANÀLISI I RESULTATS
Franja d’edats:
1ra generació: de 15 a 30 anys (fills)
2na generació: de 30 a 55 anys (pares)
3ra generació: de 55 a 75 anys (avis)
- A on escoltes música (feina, casa, cotxe…)?
Per tal d’esbrinar quin és el consum musical dels entrevistats primerament el contextualitzarem. Amb aquesta pregunta preteníem esbrinar si les tres generacions consumeixen música en espais semblants o si bé apareixien diferencies. Situant el consum també es pot intuir quin dispositiu s’utilitza per escoltar música o si més no intuir-lo a partir del context d’escolta.
En la primera generació els resultats són clars, el seu consum musical és major que les altres generacions doncs el 100% dels entrevistats escolta música a casa i al cotxe i un 33,33% fins i tot l’escolta a la feina.
El 100% de la segona generació consumeix música generalment al cotxe. Només un 66,66% escolta música al casa i cap dels entrevistats l’escolta a la feina. D’aquí en podem extreure que el dispositiu que més utilitzen es la radio del cotxe tot i que també fan ús dels que tenen a casa.
La tercera generació escolten música a casa excepte un entrevistat.
El context de consum dels joves és molt més ampli que el de les generacions dels pares, de la mateixa manera que el context de consum del pares és major que els dels avis.
- Com l’escoltes, a través de quins canals (televisió, ràdio, ordenador, mòbil, mp3…)?
En aquesta pregunta pretenem esbrinar quina tecnologia acostumen a utilitzar amb més freqüència per escoltar música cadascuna de les generacions per veure si s’han adaptat als avenços tecnològics. És una pregunta determinant en la nostra recerca doncs ens ha determinat que cada generació s’ha adaptat als avenços tecnològics del seu temps. Un exemple clar es que el 100% dels joves utilitza l’ordinador per escoltar música, mentre que la segona i tercera generació, o els pares i avis, no l’utilitzen. L’ús massiu de computadores i de Internet és un factor recent en la nostra societat, i tot i que ha suposat un avenç en el que seria els mitjans de comunicació i un canvi d’organització del saber i de la societat, només les generacions més recents s’han adaptat.
La generació dels joves també consumeix la música a través de la ràdio (66,66%) i a través de dispositius mp3 (66,66%). Tanmateix, aquest percentatge també escolta música en format vinil.
La segona generació consumeix la música a través de la ràdio(100%) i TV(33,33%). Només un dels entrevistats escolta música a través de mp3.
La tercera generació escola la música a la televisió i a la ràdio excepte un dels entrevistats que fa ús de dispositius d’emmagatzematge de arxius mp3.
- Et fas les teves llistes de reproducció o escoltes la ràdio ? Podcast ?
En aquesta pregunta volíem veure si els entrevistats s’adapten als continguts dels mitjans o si fan ús de les noves tecnologies per elaborar les seves pròpies llistes de reproducció. També volíem saber si coneixen nous formats com és el cas del servei de podcasting que són programes de ràdio que no s’emeten a antena on tracten temes i gèneres més concrets. Com a conclusió a extreure es que els joves indaguen més en els nous suports i mitjans i elaboren les seves llistes de reproducció(100%) mentre que les generacions anteriors s’adapten als contingut dels mitjans.
De la generació jove només 1 dels entrevistats coneix el servei de podcast i també només 1 dels entrevistats escolta la ràdio.
La segona generació escolta la ràdio(100%) i només un 33,33%, es a dir, 1 entrevistat, fa llistes. No coneixen el servei de podcasting.
La tercera generació escolta la ràdio (66,66%) i només un 33,33% fa llistes de reproducció. Cap dels entrevistats coneix el servei de podcast com passava amb la segona generació.
- Com descobreixes quina música nova t’agrada ? ( a partir de la que escolten la gent del meu voltant, la que posen a la ràdio o a la televisió, xarxes socials, recomanacions de portals especialitzats, “relateds”…)
Aquí volíem esbrinar on descobreixen la música que escolten els entrevistats. Volíem veure si fan ús dels mitjans o l’efecte boca-boca encara té efecte a l’hora de determinar el consum.
La primera generació es basa en el factor boca-boca (66,66%). Aquest mateix percentatge també busca nous referents fent ús d’Internet. Només un 33,33% es guia per els continguts de la ràdio i la televisió.
La segona generació segueix les tendències dels mitjans (66,66%) i només un dels entrevistats es guia per el factor boca-boca.
La tercera generació no es mostra interessada per la nova música, només un dels entrevistats fa ús dels mitjans per trobar música nova.
- Hi ha més música ara que abans?
En aquesta pregunta preteníem descobrir la percepció que tenen les diferents generacions respecte la quantitat de música que sorgeix ara en comparació amb abans. És una manera indirecta de preguntar si ara tenen la música més a l'abast, és a dir que la poden descobrir i aconseguir amb més facilitat que no pas abans gràcies a les noves tecnologies.
En aquesta pregunta les tres generacions es mostra que majoritàriament coincideixen en què ara hi ha més música. La generació dels pares és la que té més dubtes però tot i així pensen el mateix. La generació dels més joves és la única que ha comentat els nous mitjans per accedir a la música i la generació més vella parla més de que la música de la seva època era més bona.
El 100% de la primera generació assegura que ara hi ha més música que abans. El 33,33% argumenta que ara hi han més eines per donar-se a conèixer i no calen tants mitjans per crear i distribuir música. En canvi un 33,33% s'enfronta a l'altre 33,33% amb l'argument de que els estils musicals no n'hi han gaires i la música esdevé monòtona i molt igual. L'altre posició diu que ara hi han molts més estils.
El 66,66% de la segona generació enquestada responen que no ho saben de segur. Dins d'aquest grup, un 33,33% argumenta que la música no és el que era abans i l'altre 33,33% explica que hi ha la mateixa però que hi ha més accés. La resta dels enquestats (33,33%) diu que hi ha més música que abans i més tendències.
El 100 % de la tercera generació acredita que a l'actualitat hi ha més música. Però només un 66,66% diu que la música d'abans era més bona
- Creus que abans hi havia més música “d’aquí”?
En aquesta pregunta volíem extreure’n el fet que abans, per falta de tecnologies de la comunicació, era més difícil tenir accés a música estrangera que no pas ara. Per tant, la sensació que hi havia fa unes dècades era que la majoria de música és feia aquí, quan en realitat, era al revés però no es podia verificar per falta de mitjans de la informació.
De la primera generació el 66,66% pensa que no es feia tanta música estrangera com a l'actualitat i el producte era més nacional i el 33.33% pensa que hi havia el mateix percentatge que ara però que no arribava a tothom per igual.
De la segona generació el 66,66% creu que la música d'abans era en producte nacional majoritàriament (català, espanyol) i pensen que la majoria de música d'ara és en anglès i el 33,33% pensa que no.
De la tercera generació el 100% afirma que la música que s'escolta ara és en anglès i que la d'abans era nacional (en català i espanyol). El 66,66% afirma que la música que s'escolta ara és sorollosa i no s'entén.
Els més vells afirmen majoritàriament que la música d'abans era 100% nacional i rebutgen la música actual. Els de la generació del mig opinen que la música d'abans era nacional però que no tan majoritàriament com els avis (66,66%) i els més joves pensa com els pares. 66,66% pensa que el producte era nacional, però tot i així les respostes no són tant segures com les d'altres generacions. Progressivament, contra més jove és la generació, amb menor
- Penses que els canvis en les plataformes de consum musical (vinil, casset, ràdio, televisió, Internet...) ha provocat canvis en la manera en que la consumeixes?
Aquesta pregunta ha estat formulada per a esbrinar si es compleix el determinisme tecnològic que explica McLuhan. Si realment és la tecnologia la que marca les pautes de consum de la música i no al revés. Per això, intentarem observar el canvi generacional de cada interval d'edat tenint en compte quines tecnologies hi han hagut a cada moment històric i així poder-ne extreure una conclusió.
El 100% de la primera generació assegura que les noves plataformes han sigut clau per a incrementar el consum de música. Sobretot Internet
El 66,66% de la segona generació diu que no han influenciat al seu consum l'aparició de noves plataformes. Segueixen consumint música pels mètodes de tota la seva vida (CD i ràdio). El 33,33% diu que les noves plataformes els hi han permès accedir a més música
.
El 66,66% de la tercera generació diu que no han canviat per res els seus consum i el 33,33% diu que si que han influït.
Per les dades recollides es pot observar que els més joves són els mes adaptables a els canvis tecnològics i les altres generacions no tan. Tot i que sí que s'hi poden adaptar depenent dels casos. També cal destacar que cada generació ha utilitzat els sistemes de reproducció de música que li pertoquen i encara que han hagut canvis tecnològics, ha continuat amb els mateixos dispositius
- Creus que és fàcil que una cançó que a priori no et crida l’atenció t’acabi agradant al escoltar-la contínuament als mitjans de comunicació?
Aquesta pregunta ha estat formulada per a esbrinar si es compleix el determinisme tecnològic que explica McLuhan. Si realment és la tecnologia la que marca les pautes de consum de la música i no al revés. Per això, intentarem observar el canvi generacional de cada interval d'edat tenint en compte quines tecnologies hi han hagut a cada moment històric i així poder-ne extreure una conclusió.
El 66,66% de la primera generació admet que no li agradarà una cançó per molt que li posin pels mitjans. Al revés, acabaran odiant la cançó. El 33,33% diu que si que li pot acabar agradant tot i que diuen que se'ls pot enganxar més una cançó pel fenomen “boca orella” de les seves amistats
Hi ha un 66,66% de la segona generació de persones d'aquesta franja generacional que admet que li pugui arribar a agradar una cançó per repetició d'aquesta. El 33,33% es manté en què si no li agrada no li agradarà la cançó.
Hi ha una majoria absoluta en la tercera generació en què encara que escoltin una cançó moltes vegades per on sigui, no els hi agradarà.
.
La majoria de enquestats, independentment de la seva edat diu que no es deixa influenciar per la música. Si no li agrada la cançó, no li agradarà en un futur. Inclús li pot agafar mania a la cançó. Les generacions més joves són les que sí que admeten que el boca orella és una manera de trobar música nova.
5.CONCLUSIONS
Abans de comentar les conclusions, cal explicar el recorregut que hem realitzat a l’hora d’elaborar el treball. Inicialment vem plantejar el projecte de tal manera que analitzàvem el consum de música dels entrevistats a partir de la teoria crítica dels pensadors de l’Escola de Frankfurt. Lamentablement, un cop definides i contestades les entrevistes vam veure que els resultats que es desprenien de les respostes no eren el que havíem pretés. La informació obtinguda no ens donava una base sòlida per poder analitzar-la basant-nos en la teoria crítica de l’Indústria Cultural. Tot i la decepció inicial, vam fixar-nos que les respostes obtingudes en les entrevistes no s’enfocaven cap a la teoria de l’Escola de Frankfurt, sinó més aviat cap el determinisme tecnològic formulat per Marshall McLuhan. Conseqüentment, vam re-formular el treball, aprofitant algunes de les preguntes que ja teníem i afegint-ne de noves, i enfocant-lo definitivament al determinisme tecnològic de McLuhan.
Pel que fa a les conclusions del treball, hem evidenciat un increment de consum de música en les generacions més joves. Si comparem aquest consum amb generacions més velles, es pot observar que l'augment d'aquest consum és exponencial. A més a més, els mètodes emprats per arribar als productes musicals han sofert uns canvis molt significatius. Mentre les generacions més grans només han consumit música dels mitjans de la seva generació, com la ràdio, les joves han consumit per la ràdio i a més a més per altres suports com el casset, CD, Internet i els MP3 portàtils. Aquest fet concorda amb la teoria de Mc Luhan que explica que quan un nou mitjà apareix, no deixa desfasat l'anterior, sinó que es complementen i es reforcen. Sí que és cert que hi han alguns suports que estan en desús com el casset. Però si ens centrem únicament en el que són els mitjans de comunicació com la TV, la ràdio i Internet si que s'observa aquesta tendència d'incorporar la nova tecnologia i no deixar d'utilitzar l'anterior. Tot i així, parlant de suports musicals, amb el temps poden sofrir un procés de re-utilització. Un bon exemple d'aquest fet és el vinil. Tot i haver-hi tecnologies més actuals i avançades, especialment en el camp de l’emmagatzematge de cançons, com ara els MP3, la gent torna a utilitzar el vinil per la seva sonoritat característica.
Segons McLuhan , les noves tecnologies són una extensió del cos humà, una nova extremitat que ens determina el comportament i la visió que tenim de l’entorn que en rodeja. Segons aquesta teoria, es fàcil veure’n els paral·lelismes amb les noves tecnologies referides al consum musical, com ara el MP3. Aquest format que permet ser reproduït en dispositius portàtils molt petits determina el consum de la gent a l’hora d’escoltar música. Ja no s’escolta música en indrets específics, sinó que es pot escoltar música en qualsevol lloc i en qualsevol moment. La tecnologia ha premés la ubiqüitat de la música i en conseqüència el comportament dels usuaris envers la seva escolta. Així, i segons McLuhan, l’home crea les eines i aquestes acaben reinventanel propi home.
Si s'observen les respostes dels enquestats, es veu una clara tendència per part dels joves a fer ús del mètode del boca-boca per conèixer nous grups i tendències musicals. La reflexió que aporta aquest estudi és que gràcies a tecnologies com les noves xarxes socials han permès accelerar aquest procés de boca-boca d'una manera rapidíssima. Aquesta nova tecnologia de comunicació que permet la ubiqüitat de la informació i les plataformes d’escolta de música legal a permès un intercanvi de música molt superior al que s'havia produït fins a les hores. Les xarxes socials passen a ser avui una tecnologia de la comunicació que fa les antigues funcions de intercanvi de informació via oral. De tal manera, McLuhan deia que les tecnologies també determinaven la manera en la qual ens relacionem entre nosaltres. Les xarxes socials són una bona exemplificació d’això, fins i tot centrant-nos únicament en el tema que ens pertoca, aquests nous mitjans de comunicació ens permeten aprofundir molt més en l’univers musical que ens envolta, que d’altra manera, passaria abastament inadvertit.
Per unanimitat, totes les generacions declaren que abans hi havia menys música i majoritàriament també expressen que era més bona que no pas l’actual. D’aquest fet també n’és responsable el determinisme tecnològic. La tecnologia, segons McLuhan és l'encarregada de canviar les pautes de comportament en una societat. Per tant, en la societat actual, la qual està sobrecarregada d'informació que un sol individu no pot interioritzar al cent per cent, es normal que hi hagi la impressió d’un augment en el sector de la indústria musical.
Si la conclusió que va extreure McLuhan dels seus estudis és que “el mitjà és el missatge”. Nosaltres podem arribar certament al mateix port. Per les noves generacions, principalment, les noves tecnologies relacionades amb la música han esdevingut extensions del cos humà i conviure amb elles ha canviat la seva manera de viure. Ja no és tan important escoltar una cançó determinada, com escoltar-la en el lloc i moment que desitja l’usuari, gràcies a les noves tecnologies de reproducció musical.
Creiem que a partir de les entrevistes realitzades és difícil dir si l’home nou neix o es fa, ja que a mesura que quan més edat té un usuari més esforços li suposa l’adaptació a una nova extensió tecnològica del seu cos. En conseqüència el que podem afirmar és que la gent més jove està més condicionada pel determinisme tecnològic que no pas la població envellida pel simple fet d’adaptar-se millor a les noves tecnologies, i un cop adaptats, aquestes els hi modifiquen el comportament i la visió que tenen del món que els rodeja. La facilitat d’adaptació sembla ser que ve donada especialment per l’edat en que l’usuari va viure la revolució digital i el interès que va despertar en ell. D’altra banda, podem assegurar que les generacions nascudes a aquesta última etapa de l’era electrònica neixen sent “homes nous”, ja que tenen les tecnologies com a extensions del seu cos, i se’ls hi fa més estrany sortir de casa sense el reproductor d’MP3 que no pas sense el calçat.
6.BIBLIOGRAFIA
Mc Luhan, 1998 :McLuhan, Marshall. McLuhan: escrits presencial. Compilació de Eric McLuhan i Frank Zingrone. Barcelona [etc.] : Paidós, 1998. 492 pàg. (Paidós comunicación, 100) ISBN 8449305322
Gordon, 1999: Gordon, W. Terrence. McLuhan para principiantes. Buenos Aires : Era naciente, 1999. 160 pàg. (Documentales ilustrados, 30) ISBN 9879065425
Gordon, 1999: Gordon, W. Terrence. McLuhan para principiantes. Buenos Aires : Era naciente, 1999. 160 pàg. (Documentales ilustrados, 30) ISBN 9879065425
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada