Petita reflexió sobre l'autoria de les coses

L'impremta de Gutenberg va ser un pas clau per portar a la societat cap al període del Racionalisme modern. Moment històric en què el pensament ha estat enfocat cap a l'ésser humà. Amb aquesta tendència s'ha anat creant la figura del autor. Figura a la que se li atribueix tot el mèrit de qualsevol creació que surti de les seves mans, sense qüestionar-la en cap moment. Aquesta manera d'entendre el món ha anat evolucionant fins als nostres dies, moment en què tenim conceptes com “drets d'autor” o reconeixem institucions que teòricament vetllen per les creacions dels autors com per exemple l'SGAE. Tot i que realment l'SGAE no vetlla pels interessos dels autors sinó per la seva pròpia butxaca.

El teòric de la semiologia Roland Barthes va proposar un replantejament teòric sobre l'autoria de les coses. Amb el seu assaig La mort del autor, explica que una obra, no només està feta per una persona, sinó pel recull de totes les seves experiències, influències i condicions socials que l'envolten. Per tant, l'autor d'una obra és tot aquest conjunt de factors. Un cop s'escriu el text, es queda sense autor per només ser llegit per un lector el qual és el que es converteix en el autor del text en sí. És el que li dóna sentit a l'obra i l'interpreta per actualitzar-la.

Barthes acaba el seu assaig amb la següent sentència: "El naixement del lector es paga amb la mort del autor". Aquesta afirmació, a mesura que la societat moderna avança es va fent més real. Moltes de les noves plataformes comunicatives tenen aquesta filosofia. Iniciatives com la Wikipedia que no deixa de ser una enciclopèdia construïda a partir dels mateixos usuaris d'Internet, els foros de descàrrega com Taringa amb l'eslògan Inteligencia coletcitva o Creative Commons que és una llicència que dóna la possibilitat que un suposat autor crei una obra que posteriorment un altre autor pot modificar per millorar-la i deixar l'autoria d'aquesta amb l'autor actual i l'anterior. Aquest procés es pot repetir infinitament fins a que una sola obra molt complexa sigui el fruit de molts autors.

Aquesta visió de que l'autor no crea ell sol, sinó que són el conjunt de condicions socials que ajuden a crear és molt democratitzadora. Veure una obra com al fruit d'una sola persona és una enfocament individualista i fins i tot egoista. Però l'autoria de les obres és un mecanisme que garanteix la producció de més obres en un futur. Els drets d'autor en part són útils per a que un autor pugui ser reconegut i motivat a seguir creant. A més a més, la firma del autor és un determinant sobre la credibilitat o fiabilitat del text. Saber qui escriu què és necessari per entendre tot el conjunt de l'obra. Per exemplificar-ho, l'obra de H.P Lovecraft té sentit per sí sola, però sabent que és una obra seva (i tenint uns quants apunts biogràfics del escriptor) es pot entendre molt més àmpliament tota la significació de la seva obra. Ja que tot i fer literatura de terror té una alta càrrega de xenofòbia que passa inadvertida si no es coneix la vida del autor. Amb aquest exemple queda verificada la teoria de Barthes que diu que és el lector el que s'encarrega de l'autoria del text en el moment d'interpretar-lo. En aquest cas, és el lector el que decideix si la literatura de Lovecraft és racista o no. Però conèixer a l'autor empíric, és a dir, la persona que ha escrit físicament la narració, tot i que condiciona al lector, és un molt bon referent per saber què s'està llegint.

Per intentar demostrar que l'autoria de les obres sí que té part d'importància es pot centrar l'anàlisi per exemple en l'obra de Paul Auster. Si el seu primer èxit de ventes titulat The New York Trilogy no hagués vist la llum sota la seva firma, Auster no hauria publicat mai altres llibres com The Music of Chance, Leviathan o The Brooklyn Follies. Que no deixen de ser el fruït de la fama d'Auster com a bon escriptor. Per tant, el fet d'atribuir el text a un autor concret és garantia de credibilitat, de manera que el lector segueix amb la lectura confiat de que el que llegirà serà del seu gust i del seu interès.

Finalment, pensar que l'autor d'una obra no només és la persona que l'ha escrit és més just però tot i així, la persona física que s'ha encarregat de la seva elaboració cal tenir-la en compte com a un element narratiu més. És a dir, l'autor és un element més del missatge de l'obra. No és el mateix un llibre firmat per Adolf Hitler, que per Aldous Huxley o per Charles Manson. La mà que escriu les històries ha de formar part de la història. Saber qui és l'autor d'una obra dóna molta informació sobre aquesta. La persona que escriu l'obra se'l pot considerar com un embut per on hi passen tots els seus condicionants socials, històrics i polítics que s'acaben plasmant a l'obra i per al lector saber qui ha estat el responsable d'aquesta impregnació de factors socials li és útil per saber quina és la història que està llegint. L'autor forma part de la pròpia història que el lector llegeix.