Petit comentari sobre la narració La Gran Muralla de Baricco, A. A Los Barbaros. Ensayo de una mutación.
El tema principal en el conte La Gran Muralla1 de Baricco és la invasió dels bàrbars i la por que genera aquesta. L'autor deixa a entendre que els bàrbars són tots el individus d'una societat que tenen la facultat d'alterar la cultura d'un grup determinat. El mètode per definir i garantir la permanència i duració de la cultura és la construcció de la muralla i de com aquesta permet crear un estat mental a tots els individus d'un mateix col·lectiu. Llavors, els subjectes que no comparteixin els mateixos trets culturals formaran part del exterior de la muralla. Seran Bàrbars, seran els altres que no formaran part de la normalitat. Tot i així també es pot observar, dins de la narració quin és l'lector model, els fragments intertextuals i quines conseqüències pot tenir l'hipertext en una cultura.
La construcció de la muralla en un un primer moment pot semblar una eina de defensa contra qualsevol invasió. Ho és però a nivell de mite. La muralla té un significat de separació física entre dues parts, però en la narració té una separació simbòlica. El discurs de poder2 és separar els individus de la cultura dels que no ho són. Aquest discurs permet assenyalar què forma part de la cultura i què no, per tant permet legitimar un estat de normalitat a partir del que és anormal, en aquest cas els bàrbars. A partir d'aquí, es crea un estat mental en els individus en els que es té constància d'una sèrie de conductes generalitzades: estereotips, conductes, valors, pràctiques, trets físics i tradicions que fan gala de molt antigues, tot i que a l'hora de la veritat després no ho són tant3 creen un nacionalisme o nació. Els límits de la muralla són els límits que no pot creuar cap forani per por al mestissatge cultural. L'autor critica aquesta por generalitzada de la gent a sofrir canvis en la seva cultura, quan una cultura sempre està en constant evolució4 i el mestissatge cultural és inevitable.
El lector model5 de la narració és un individu que és capaç de desxifrar les pistes narratives proposades per l'autor model per poder actualitzar el text. El lector model d'aquesta narració és capaç de veure la muralla no només com un punt d'inflexió en la història Xina, sinó que és capaç d'entendre que la muralla és un mecanisme de discurs nacionalista en el que uneix a tots els individus del que es coneix ara com a Xina . El lector model també és capaç d'entendre la figura dels bàrbars com a forans culturals. Una altra característica del lector model és que sap extrapolar el discurs de la muralla a altres àmbits socioculturals, com per exemple: els jueus i la circumcisió del poble jueu o qualsevol idioma d'una cultura determinada. També té nocions mínimes d'història mundial i sap reconèixer figures històriques com Kublai Khan o Gengis Khan.
A nivell intertextual6, la narració presenta varis textos. Un d'aquest pot ser Marco Polo, que tot i ser un element narratiu que apareix en aquest narració, realment forma part d'una altra narració. Marco Polo era un comerciant que va voltar per gran part del món comerciant amb espècies i tot tipus de mercaderies. Un dels altre elements intertextuals pot ser Moniseur Bertin7, saber que és un oli pintat per Dominique Ingres.
Finalment, per poder parlar d'hipertextualitat8, s'hauria de fer un exercici de transportar la situació que presenta el text a l'actualitat. Avui en dia, hi han les mateixes pràctiques discursives de preservació de la cultura com a eina unificadora d'una nació. El poder s'esforça a unificar tots els individus amb un patró de cultura similar. És més, avui en dia és el moment històric que més s'ha preocupat per aquests temes. El fet d'incloure l'hipertext en qualsevol pràctica cultural és fer una modificació en la mateixa cultura. Les noves tecnologies han permès l'accés a la informació i la comunicació global, han causat una revolució social9. Aquesta revolució és un canvi cultural i també afecta a la manera en què entenem la cultura. Una nació democràtica estàndard d'avui en dia té accés a la xarxa i com a conseqüència a l'hipertext. La gràcia de la lectura del hipertext és que és el lector el que tria quina informació vol llegir i quin itinerari de lectura seguir, per tant aquest fet pot provocar fissures en el que la narració de Baricco presenta com a mecanisme unificador de cultura (la muralla). L'hipertext pot ser causant de subcultures i moviments globals. És una eina a servei de la globalització. Un pas més cap al cosmopolitisme, un dispositiu cap a una marco-cultura mundial.
1 Baricco, A. (2008) “La Gran Muralla” a Los Bárbaros. Ensayo de una mutación. Madrid: Anagrama. Pàgs. 201-13.
2 Apunts Llenguatges de la Comunicació, 2011.
3Hobswawn, E. (1998). “Tradicions massificadores: Europa 1870-1914” A: Hobsbawn, E. I Ranger, T. (eds.), L'invent de la tradició. Vic, Eumo. Pàgs. 7-9 i 247-288.
4 Apunts McLuhan Història de la Comunicació, 2010.
5 Eco, U. (1997) Sis passejades pels boscos de la ficció. Barcelona: Destino, 1997 (ed. cast. Seis paseos por los bosques narrativos, Lumen, Barcelona, 1997).
6 Scolari, C.A. “Economía política de las hipermediaciones: los textos.” A: Hipermediaciones.
7 Carrassat, P.F.R., Maestros de la pintura, Spes Editorial, S.L., 2005. ISBN 84-8332-597-7
8 Scolari, C.A. “Economía política de las hipermediaciones: los textos.” A: Hipermediaciones.
9 Apunts McLuhan Història de la Comunicació, 2010.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada